dijous, 5 de juny del 2008

Demanem un veritable debat sobre l’energia nuclear a Catalunya

Tanquem les Nuclears - Coordinadora per una Nova Cultura de l’Energia (TLN - NCE) torna a demanar al Parlament de Catalunya que es faci un estudi i un debat sobre les implicacions de l’energia nuclear a Catalunya.

Amb el lliurament d’una carta personal a cada un dels 135 parlamentaris i parlamentàries, Tanquem les Nuclears - Coordinadora per una Nova Cultura de l’Energia (TLN - NCE) reitera la demanda d’un veritable debat, amb un estudi rigorós i en profunditat del que han representat 30 anys d’energia nuclear.

La fuita d’Ascó és un episodi molt significatiu en la història de l’energia nuclear a Catalunya i Espanya. No tan sols per l’alliberament de substàncies radioactives en l’entorn d’una central i les maniobres d’ocultació que s’han produït, sinó perquè ha posat novament en evidència la realitat del que és l’energia nuclear. Davant la crisi, el “lobby” de pressió pro-nuclear ha reaccionat reiterant les fal·làcies més conegudes de la seva campanya de propaganda (l’energia nuclear és econòmica, no emet emissions de CO2 i és una alternativa davant la crisi i l’encariment dels productes del petroli), i esperant que el temps passi i la crisi s’oblidi. Es tracta d’una estratègia coherent amb l’actitud que han mantingut durant totes les crisis de la seva història: mantenir silenci durant el curs dels esdeveniments i, reiterar la propaganda un cop passat el temps. És l’aplicació del conegut principi de que una mentida repetida de manera continuada acostuma a esdevenir una mentida acceptada (alguns dirien una veritat), principi que parteix de la constatació de la seva hegemonia, pel poder econòmic, en els mitjans de comunicació.

Només des de la política, com a àmbit en el que es troben representats els interessos de la majoria de la societat, es pot fer una anàlisi més objectiva del que representa veritablement la nuclearització. Per això el contingut de la carta personal que TLN - NCE ha adreçat als 135 membres del Parlament de Catalunya és una apel·lació al paper que els polítics han de jugar en una situació com aquesta: exercir de polítics. Guardar silenci és fer d’altaveu que repeteix i amplifica els discursos de la gent que es beneficia de l’energia nuclear. Els i les representants polítiques del país han de ser conscients de que malgrat que portem suportant 3 anys de campanya propagandística massiva i descarada per part d’una variada gamma de “creadors d’opinió” (des d’empresaris a sindicalistes, passant per economistes i professors universitaris) la realitat és que el missatge favorable a les nuclears no se sosté; i no se sosté pel seu caràcter fal·laç i manipulador més enllà de la seva potència mediàtica.

Per a que la societat pugui fer-se una idea real del que representa l’energia nuclear la política juga un paper clau. I tan sols des del Parlament es pot produir el veritable debat amb condicions mínimes de rigor i objectivitat.

D’altra banda, el debat energètic a Catalunya es mou actualment en un camp irreal, centrat de manera gairebé exclusiva en criteris subjectius d’imatge i paisatge, i en una campanya de crítica a les energies renovables; aquest debat es realitza d’esquena a la realitat dels impactes reals que les centrals tèrmiques i nuclears en funcionament continuen provocant a les persones i els ecosistemes, i sense entrar en els perills que provenen del procés de canvi climàtic i la crisi del petroli. Un debat real i rigorós sobre el que han suposat 30 anys de nuclearització és una necessitat, en un moment en que Catalunya no té cap política energètica.

Barcelona, 19 d’abril del 2008.

http://www.tanquemlesnuclears.org/articles/44