L’evolució social

Donada la situació actual i l’alternativa que es presenta per l’assoliment d’un món millor, cal reflexionar breument entorn a aquesta possibilitat. En efecte, s’han realitzat nombroses proves econòmiques que han presentat resultats irregulars i sobre això se’ns diu que el nou experiment és l’única solució als problemes fonamentals. Tot i això, no arribem a comprendre alguns aspectes d’aquesta proposta. En primer lloc apareix el tema de les lleis econòmiques. Sembla ser que existirien certs mecanismes, com en la natura, que en jugar lliurement regularien l’evolució social. Tenim dificultats per acceptar que qualsevol procés humà i, per descomptat el procés econòmic, siguin del mateix ordre que els processos naturals. Creiem, contràriament, que les activitats humanes són no-naturals, són intencionals, socials i històriques; fenòmens, aquests, que no existeixen ni en la natura en general ni en les espècies animals. Tractant-se doncs d’intencions i d’interessos, tampoc hi ha motiu per suposar que els sectors que detenten el benestar estiguin preocupats per superar les dificultats d’altres menys afavorits. En segon lloc, l’explicació que se’ns dóna respecte a que sempre hi va haver grans diferències econòmiques entre uns quants i les majories i que, malgrat això, les societats han progressat, ens sembla insuficient. La història ens ensenya que els pobles avançaren reclamant els seus drets enfront dels poders establerts. El progrés social no s’ha produït perquè la riquesa acumulada per un sector després s’hagi desbordat automàticament “cap avall”. En tercer lloc, presentar com a model determinats països que operant amb aquesta suposada economia lliure, avui tenen un bon nivell de vida, sembla un excés. Aquests països realitzaren guerres d’expansió sobre altres, imposaren el colonialisme, el neocolonialisme i la partició de nacions i regions; recaptaren en base a la discriminació i la violència i, finalment, absorbiren ma d’obra barata, alhora que imposaren termes d’intercanvi desfavorables per a les economies més dèbils. Podrà argumentar-se que aquells eren els procediments que s’entenien com a “bons negocis”. Però si s’afirma això, no podrà sostenir-se que el desenvolupament esmentat sigui independent d’un tipus especial de relació amb altres pobles. En quart lloc, se’ns parla de l’avenç científic i tècnic i de la iniciativa que es desenvolupa en una economia “lliure”. Quant a l’avenç científic i tècnic s’ha de saber que aquest opera des que l’home va inventar la maça, la palanca, el foc, etcètera, en una acumulació històrica que no sembla haver-se ocupat molt de les lleis del mercat. Si, en canvi, es vol dir que les economies abundants, succionen talents, paguen equipament i investigació i que, finalment, són motivadores per a una millor remuneració, direm que això és així des d’èpoques mil·lenàries i que tampoc és degut a un tipus especial d’economia sinó senzillament a que en aquell lloc existeixen recursos suficients amb independència de l’origen de l’esmentada potencialitat econòmica. En cinquè lloc, queda l’expedient d’explicar el progrés d’aquestes comunitats per l’intangible “do” natural d’especials talents, virtuts cíviques, laboriositat, organització i coses per l’estil. Aquest ja no és un argument, sinó una declaració devocional en la qual s’escamoteja la realitat social i històrica que explica com s’han format aquests pobles.

És clar que tenim molt desconeixement per comprendre com és que amb aquests antecedents històrics podrà sostenir-se aquest esquema en el futur immediat, però això forma part d’una altra discussió, la discussió entorn a si existeix realment tal economia lliure de mercat, o si es tracta de proteccionismes i dirigismes encoberts que, de sobte, obren determinades vàlvules allà on se senten dominant una situació i en tanquen d’altres en cas contrari. Si això és així, tot el que s’afegeixi com una promesa d’avenç quedarà reservat només a l’explosió i difusió de la ciència i de la tecnologia independentment del suposat automatisme de les lleis econòmiques.