El comportament coherent

1.- Hi ha un canvi veloç al món, motoritzat per la revolució tecnològica, que està xocant amb les estructures establertes i amb la formació i els hàbits de vida de societats i individus.
2.- Aquest desfasament genera crisis progressives en tots els camps i no hi ha motiu per suposar que es detindrà sinó, inversament, tendirà a incrementar-se.
3.- L’inesperat dels esdeveniments impedeix preveure quina direcció prendran els fets, les persones que ens envolten i, en definitiva, la nostra pròpia vida.
4.- Moltes de les coses que pensàvem i crèiem ja no ens serveixen. Tampoc estan a la vista solucions que provinguin d’una societat, unes institucions i uns individus que pateixen del mateix mal.
5.- Si decidim treballar per fer front a aquests problemes haurem de donar direcció a la nostra vida buscant coherència entre allò que pensem, sentim i fem. Com que no estem aïllats aquesta coherència haurà d’arribar a la relació amb altres, tractant-los de la manera que volem per a nosaltres. Aquestes dues propostes no poden ser acomplertes rigorosament, però constitueixen la direcció que necessitem sobretot si les prenem com a referències permanents i hi aprofundim.
6.- Vivim en relació immediata amb altres i és en aquest medi on hem d’actuar per donar direcció favorable a la nostra situació: aquesta no és una qüestió psicològica, una qüestió que pugui arreglar-se en el cap aïllat dels individus, aquest és un tema relacionat amb la situació que es viu.
7.- Essent conseqüents amb les propostes que tractem de portar endavant, arribarem a la conclusió que allò que és positiu per a nosaltres i el nostre medi immediat ha de ser ampliat a tota la societat. Al costat d’altres que coincideixen en la mateixa direcció implementarem els mitjans més adequats perquè una nova solidaritat trobi el seu rumb. Per això, encara que actuant tan específicament en el nostre medi immediat, no perdrem de vista una situació global que afecta tots els éssers humans i que requereix de la nostra ajuda així com nosaltres necessitem l’ajut dels altres.
8.- Els canvis inesperats ens porten a plantejar seriosament la necessitat de direccionar la nostra vida.
9.- La coherència no comença i acaba en un mateix sinó que està relacionada amb un medi, amb altres persones. La solidaritat és un aspecte de la coherència personal.
10.- La proporció en les accions consisteix en establir prioritats de vida i operar en base a elles evitant que es desequilibrin.
11.- L’oportunitat de l’accionar té en compte retrocedir davant d’una gran força i avançar amb resolució quan aquesta es debilita. Aquesta idea és important als efectes de produir canvis en la direcció de la vida si estem sotmesos a la contradicció.
12.- És tan inconvenient la desadaptació en un medi sobre el que no podem canviar res, com l’adaptació decreixent en la qual ens limitem a acceptar les condicions establertes. L’adaptació creixent consisteix en l’augment de la nostra influència en el medi i en direcció coherent.