La Internacional Humanista observa con gran preocupación la situación que se esta desarrollando en Birmania. El régimen militar que ha aplastados todos los derechos humanos de la población desde que se impuso ilegítimamente en el poder desde 1962, lleva oprimiendo las manifestaciones pacíficas en todo el país, disparando y arrestando a los monjes y prometiendo “medidas extremas”.
Ya es hora de que el mando Militar ceda el poder y ponga en marcha un proceso para transferir el poder a un gobierno democrático.
Apoyamos totalmente las acciones de los monjes, monjas y otros ciudadanos de Birmania quienes utilizan la lucha No Violenta para producir un cambio social: la forma de protesta de mayor ética y moral posible.
Exigimos al gobierno de Birmania las siguientes acciones inmediatas:
-Detener la represión violenta de las manifestaciones pacifistas en las calles de Birmania.
-Publicar un plan de restauración del proceso democrático en el menor tiempo posible.
-La liberación de presos políticos, en especial de la líder pro-democrática Aun Sang Suu Kyi quien se encuentra arrestada en su domicilio desde hace años y que fue trasladada recientemente a una prisión de alta seguridad.
Internacionalmente llamamos a:
-Las Naciones Unidas para que tome todas las medidas posibles presionando al régimen militar en Birmania con el objetivo de que ceda el poder a la población.
-Especialmente a Los gobiernos de China y Rusia, para que dejen de apoyar implícitamente al régimen birmano frenando en el consejo de seguridad de la ONU las resoluciones contra el régimen militar de Birmania, poniendo sus propios intereses económicos y políticos por encima de la población oprimida de Birmania.
El próximo 2 de Octubre se celebrará el Día Internacional de la No-Violencia que fue adoptado por la Asamblea General de las Naciones Unidas a principios de año. En esta oportunidad queremos proclamar los ejemplos históricos de Mahatma Gandhi, Martin Luther King y también el ejemplo presente de Mario Rodriguez Cobos, Silo. Promoviendo así la No- Violencia como la única forma coherente de lograr un verdadero cambio social que elimine la violencia de la sociedad humana en todas las formas en que se expresa.
*Campaña por los Derechos Humanos y la Democracia en Birmania:
http://www.burmacampaign.org.uk/index.php
dijous, 27 de setembre del 2007
divendres, 21 de setembre del 2007
Com participar a la campanya Evo Morales Premi Nobel de la Pau 2007?
Evieu el vostre misatge a: solidaridad@evonobel2007.org
1) Individuals: nom i cognoms, professió o càrrec que ocupa a la institució que pertany, ciutat i país.
2) Organitzacions o Institucions: Nom complet de l'Organització o Institució, ciutat i país.
Tot el llistat de signatures d'adhesions seràn publicades periòdicament en la web: http://www.evonobel2007.org/
1) Individuals: nom i cognoms, professió o càrrec que ocupa a la institució que pertany, ciutat i país.
2) Organitzacions o Institucions: Nom complet de l'Organització o Institució, ciutat i país.
Tot el llistat de signatures d'adhesions seràn publicades periòdicament en la web: http://www.evonobel2007.org/
Suport del PH a la candidatura d’ Evo Morales Premi Nobel de la Pau
El Partit Humanista dóna suport la candidatura d’ Evo Morales Premi Nobel de la Pau 2007. Aquest és el missatge de suport enviat:
"La renúncia constitucional a la guerra com a via de resolució de conflictes, proposada per Evo Morals és un senyal i un exemple a seguir per altres governants en aquests temps perillosos que vivim.
El model neoliberal i altres fonamentalismes no tenen sortida, mentre que la discriminació i la pobresa de milions de persones fan palesa l'enorme hipocresia d'aquest món violent. No obstant això, en aquest paisatge de crisi apareixen senyals esperançadores.
Evo Morales és un senyal important per a tots els quals volem un món sense violència ni discriminació i sabem que el model actual necessita canviar des de la seva mateixa base."
"La renúncia constitucional a la guerra com a via de resolució de conflictes, proposada per Evo Morals és un senyal i un exemple a seguir per altres governants en aquests temps perillosos que vivim.
El model neoliberal i altres fonamentalismes no tenen sortida, mentre que la discriminació i la pobresa de milions de persones fan palesa l'enorme hipocresia d'aquest món violent. No obstant això, en aquest paisatge de crisi apareixen senyals esperançadores.
Evo Morales és un senyal important per a tots els quals volem un món sense violència ni discriminació i sabem que el model actual necessita canviar des de la seva mateixa base."
dissabte, 15 de setembre del 2007
2 de Octubre Día Internacional de la No Violencia
Declaración de la Asamblea General de las Naciones Unidas
"...Reafirmando la importancia universal del principio de la no violencia y con el deseo de asegurar una cultura de paz, tolerancia, entendimiento y no violencia,
1. Decide observar el Día Internacional de la No Violencia el 2 de octubre de cada año, con efecto a partir del sexagésimo segundo período de sesiones y guiada por la Carta de las Naciones Unidas, y que ese Día Internacional se señale a la atención de todas las personas para su celebración y observancia en esa fecha..."
"...Reafirmando la importancia universal del principio de la no violencia y con el deseo de asegurar una cultura de paz, tolerancia, entendimiento y no violencia,
1. Decide observar el Día Internacional de la No Violencia el 2 de octubre de cada año, con efecto a partir del sexagésimo segundo período de sesiones y guiada por la Carta de las Naciones Unidas, y que ese Día Internacional se señale a la atención de todas las personas para su celebración y observancia en esa fecha..."
Els Líders de la No Violència
La no-violència sol comprendre tant el sistema determinat de conceptes morals que neguen la violència, com el moviment de masses encapçalat pel Mahatma Gandhi que es va desenvolupar a l'Índia la primera part del segle XX, així com la lluita pels drets civils dels negres en els EE.UU. sota la direcció de M. L. King i l'activitat desenvolupada per Kwame Nkrumah a Ghana. Poden esmentar-se també les intervencions civils d'A. Solzhenitsin, A. Sakharov, S. Kovalev, i altres famosos dissidents, contra el totalitarisme soviètic.
La idea de la no-violència està exposada a la Bíblia i en escrits d'altres religions, en la crida "no matis". Aquesta idea va ser desenvolupada per molts pensadors i filòsofs; els escriptors russos Lleó Tolstoi i Fiodor Dostoievsky la van formular amb gran profunditat. La fórmula de Tolstoi que promulga la supremacia de l'amor i el "no ús de la violència davant la maldat", en altres paraules la impossibilitat de lluitar contra una maldat amb un altra, va adquirir ressonància mundial, engendrant una secta singular de "tolstoïstes".
El moviment de la no-violència desenvolupat per Gandhi va disposar el terreny perquè la Gran Bretanya renunciés a la seva supremacia a l'Índia, encara que el propi Gandhi va ser assassinat per un sicari.La lluita de M. L. King també va concloure sense triomfar. Va ser assassinat en el balcó del seu hotel a Memphis, quan donava suport a una protesta denunciant els sous baixos dels negres que recollien escombraries.
Malgrat tot, el concepte de la no-violència, incloses les formes no-violentes de protesta, segueixen vives i desenvolupant-se al món. Les intervencions diàries i massives de les capes baixes de treballadors, mítings i manifestacions de protesta, vagues, moviments femenins i estudiantils, manifestacions camperoles, edicions de fulls, volants i periòdics, intervencions per radi i T.V., tot això constitueix les formes de l'ètica i pràctica de la no-violència.
El Nou Humanisme desenvolupat per Silo des de la dècada del 60 fins a l'actualitat, s'esforça a minimitzar la violència fins al límit extrem, superar-la completament en perspectiva i encaminar tots els mètodes i formes de resoldre oposicions i conflictes sobre els raïls de la no-violència creadora.
Freqüentment s'ha homologat no-violència i pacifisme, quan en realitat aquest últim no és un mètode d'acció ni un estil de vida sinó una denúncia constant contra l'armamentisme.
De tot això es desprèn que la no-violència i la no-violència activa (1) consisteixen en un compromís personal, un estil de vida i una metodologia per al canvi social.
Són dos els pilars de la metodologia de la no-violència activa: la desobediència civil i la no participació.
-La Desobediència civil té la següent justificació ideològica i filosòfica: Si l'Estat imposa lleis que són violentes per la seva injustícia, discriminació, etc., i l'aplicació de tals lleis afecta negativament la gent perquè la transforma en agent o receptora d'injustícia i discriminació, llavors les persones tenen el dret i l'obligació moral de no complir amb les esmentades lleis. La desobediència civil i la no cooperació trenquen intencionalment la llei injusta i assumeixen les penalitzacions, per exemple l'empresonament, com una conseqüència digna de les seves accions.
-La No participació o el buit a la violència implica evitar intervenir en situacions violentes, la qual cosa normalment té un efecte econòmic negatiu per al transmissor de violència, i exposar públicament l'actitud moral d'ambdues parts.En els casos de Gandhi i M.L. King, l'interès estava posat en canviar lleis injustes i realitats socials, i només quan els avenços buscats no es podien aconseguir per negociacions i persuasió, es va utilitzar l'acció directa amb campanyes planificades. (Exemples de Gandhi i la Llei de la Sal i la Marxa de la Sal. Martín Luther King i les lleis estatals de segregació racial - Boicot als busos, assegudes, marxes, etc.)Podem veure en aquests grans precursors en la no-violència activa, i en molts altres, que van ser persones que també tenien un fort i vital sentiment espiritual i religiós. Això demostra que hi va haver nous sentiments de religiositat que van acompanyar els moments històrics de grans canvis. Són moments d'esperança en què es posa en marxa una gran Força Moral i canvia el paisatge humà.
(1) NO-VIOLÈNCIA ACTIVA: Estratègia de lluita del Nou Humanisme consistent en la denúncia sistemàtica de totes les formes de violència que exerceix el Sistema. També, tàctica de lluita aplicada a situacions puntuals en les quals es verifica qualsevol tipus de discriminació. (www.silo.ws)
La idea de la no-violència està exposada a la Bíblia i en escrits d'altres religions, en la crida "no matis". Aquesta idea va ser desenvolupada per molts pensadors i filòsofs; els escriptors russos Lleó Tolstoi i Fiodor Dostoievsky la van formular amb gran profunditat. La fórmula de Tolstoi que promulga la supremacia de l'amor i el "no ús de la violència davant la maldat", en altres paraules la impossibilitat de lluitar contra una maldat amb un altra, va adquirir ressonància mundial, engendrant una secta singular de "tolstoïstes".
El moviment de la no-violència desenvolupat per Gandhi va disposar el terreny perquè la Gran Bretanya renunciés a la seva supremacia a l'Índia, encara que el propi Gandhi va ser assassinat per un sicari.La lluita de M. L. King també va concloure sense triomfar. Va ser assassinat en el balcó del seu hotel a Memphis, quan donava suport a una protesta denunciant els sous baixos dels negres que recollien escombraries.
Malgrat tot, el concepte de la no-violència, incloses les formes no-violentes de protesta, segueixen vives i desenvolupant-se al món. Les intervencions diàries i massives de les capes baixes de treballadors, mítings i manifestacions de protesta, vagues, moviments femenins i estudiantils, manifestacions camperoles, edicions de fulls, volants i periòdics, intervencions per radi i T.V., tot això constitueix les formes de l'ètica i pràctica de la no-violència.
El Nou Humanisme desenvolupat per Silo des de la dècada del 60 fins a l'actualitat, s'esforça a minimitzar la violència fins al límit extrem, superar-la completament en perspectiva i encaminar tots els mètodes i formes de resoldre oposicions i conflictes sobre els raïls de la no-violència creadora.
Freqüentment s'ha homologat no-violència i pacifisme, quan en realitat aquest últim no és un mètode d'acció ni un estil de vida sinó una denúncia constant contra l'armamentisme.
De tot això es desprèn que la no-violència i la no-violència activa (1) consisteixen en un compromís personal, un estil de vida i una metodologia per al canvi social.
Són dos els pilars de la metodologia de la no-violència activa: la desobediència civil i la no participació.
-La Desobediència civil té la següent justificació ideològica i filosòfica: Si l'Estat imposa lleis que són violentes per la seva injustícia, discriminació, etc., i l'aplicació de tals lleis afecta negativament la gent perquè la transforma en agent o receptora d'injustícia i discriminació, llavors les persones tenen el dret i l'obligació moral de no complir amb les esmentades lleis. La desobediència civil i la no cooperació trenquen intencionalment la llei injusta i assumeixen les penalitzacions, per exemple l'empresonament, com una conseqüència digna de les seves accions.
-La No participació o el buit a la violència implica evitar intervenir en situacions violentes, la qual cosa normalment té un efecte econòmic negatiu per al transmissor de violència, i exposar públicament l'actitud moral d'ambdues parts.En els casos de Gandhi i M.L. King, l'interès estava posat en canviar lleis injustes i realitats socials, i només quan els avenços buscats no es podien aconseguir per negociacions i persuasió, es va utilitzar l'acció directa amb campanyes planificades. (Exemples de Gandhi i la Llei de la Sal i la Marxa de la Sal. Martín Luther King i les lleis estatals de segregació racial - Boicot als busos, assegudes, marxes, etc.)Podem veure en aquests grans precursors en la no-violència activa, i en molts altres, que van ser persones que també tenien un fort i vital sentiment espiritual i religiós. Això demostra que hi va haver nous sentiments de religiositat que van acompanyar els moments històrics de grans canvis. Són moments d'esperança en què es posa en marxa una gran Força Moral i canvia el paisatge humà.
(1) NO-VIOLÈNCIA ACTIVA: Estratègia de lluita del Nou Humanisme consistent en la denúncia sistemàtica de totes les formes de violència que exerceix el Sistema. També, tàctica de lluita aplicada a situacions puntuals en les quals es verifica qualsevol tipus de discriminació. (www.silo.ws)
dimecres, 5 de setembre del 2007
VALORACIÓ CONJUNTA
100 DÍES DE GOVERN
Acomplert el primer trimestre del nou govern municipal de Cubelles, el Partit Comunista del Poble de Catalunya i el Partit Humanista de Cubelles fem la següent valoració:
El dia 2 de Juliol es va aprovar al ple municipal de Cubelles la retribució de l'alcaldessa què es va establir en 52.220 € l'any, la qual cosa suposa un augment superior al 37% respecte al salari de l'alcalde anterior Josep Marcillas. A més, es va crear la figura d'un gerent què dirigirà l'Ajuntament i la seva retribució serà de 76.117 € anuals.
En un país on el salari mínim interprofessional està fixat en 570 € mensuals i on un salari mig no supera els 1.400 € mensuals, resulta abusiu, grotesc i dèspota que l'alcaldessa s'assigni un augment salarial superior al 37% quan a l'hora descarrega el seu treball en la figura d'un gerent també desproporcionadament retribuït.
Aquesta actuació (feta amb presses, aprofitant l'estiu i després d'un controvertit ple d'investidura), aporta una dada més a les sospites de l'opinió pública d'un municipi on més del 50% de la població es va abstenir d'anar a votar les passades eleccions.
Respecte als salaris dels càrrecs públics la nostra postura va en sentit invers. Pensem que aquests càrrecs els ha d'ocupar qui tingui una vocació social al marge de cap recompensa material. No creiem que la societat estigui en deute amb qui lliurement opta per realitzar aquesta funció pública.
Lamentem el mal que actuacions d'aquest tipus fan a la ciutadania i a la credibilitat d'altres formacions polítiques.
Partit Humanista de Cubelles
i Partit Comunista del Poble de Catalunya
Acomplert el primer trimestre del nou govern municipal de Cubelles, el Partit Comunista del Poble de Catalunya i el Partit Humanista de Cubelles fem la següent valoració:
El dia 2 de Juliol es va aprovar al ple municipal de Cubelles la retribució de l'alcaldessa què es va establir en 52.220 € l'any, la qual cosa suposa un augment superior al 37% respecte al salari de l'alcalde anterior Josep Marcillas. A més, es va crear la figura d'un gerent què dirigirà l'Ajuntament i la seva retribució serà de 76.117 € anuals.
En un país on el salari mínim interprofessional està fixat en 570 € mensuals i on un salari mig no supera els 1.400 € mensuals, resulta abusiu, grotesc i dèspota que l'alcaldessa s'assigni un augment salarial superior al 37% quan a l'hora descarrega el seu treball en la figura d'un gerent també desproporcionadament retribuït.
Aquesta actuació (feta amb presses, aprofitant l'estiu i després d'un controvertit ple d'investidura), aporta una dada més a les sospites de l'opinió pública d'un municipi on més del 50% de la població es va abstenir d'anar a votar les passades eleccions.
Respecte als salaris dels càrrecs públics la nostra postura va en sentit invers. Pensem que aquests càrrecs els ha d'ocupar qui tingui una vocació social al marge de cap recompensa material. No creiem que la societat estigui en deute amb qui lliurement opta per realitzar aquesta funció pública.
Lamentem el mal que actuacions d'aquest tipus fan a la ciutadania i a la credibilitat d'altres formacions polítiques.
Partit Humanista de Cubelles
i Partit Comunista del Poble de Catalunya
dimarts, 4 de setembre del 2007
REPRESSIÓ POLICIAL A XILE
El passat 29 d'Agost es va celebrar la Jornada Nacional de Mobilització Social i Sindical convocada per la Central Unitària de Treballadors. Es van produir gairebé 700 detencions i hi va haver més d'una trentena de ferits en una jornada de protestes durant la qual les formes de repressió van repetir imatges dels mètodes violents i desproporcionats que utilitzaven els carrabiners durant la dictadura pinochetista.
El Partit Humanista de Catalunya, es fa ressò de la campanya engegada pel Partit Humanista a una vintena de països i que consisteix en l'enviament de cartes de protesta a institucions xilenes.
Carta al Consolat de Xile a Barcelona.
En nom del Partit Humanista de Catalunya vull fer palès la nostra condemna a la conducta repressiva de les forces policials del seu país i a les agressions injustificades de les què han estat objecte centenars de persones a una manifestació convocada ahir, amb tot dret, per la Central Unitària de Treballadors. Entre ells es trobaven molts amics, incloent en Tomás Hirsch, portaveu de l'Humanisme a Llatinoamèrica i candidat a president en les últimes eleccions Xilenes, i militants de diferents forces d'esquerra, treballadors, estudiants i altres, que van resistir amb dignitat els gasos, els cops de la policia i l'assetjament dels seus cavalls.
Demano faci arribar aquesta protesta al seu Govern, juntament amb la nostra preocupació per la legitimitat d'un govern capaç de tractar així a la seva gent. Reclamem una investigació exhaustiva, assumpció de responsabilitats i reparació als agredits.
Els testimonis que ens arriben evidencien que no es tracta d'una acció aïllada, sinó d'una preocupant política repressiva en el marc social (contrapunt d'una política descaradament neoliberal que asfixia el futur dels treballadors i de tants ciutadans).
Sabem que molts dels qui avui ocupen posicions de responsabilitat a Xile van sofrir en altres temps la repressió d'una dictadura i van somiar amb la llibertat. Ells han encarnat esperances de canvi per a molts i els estan defraudant. Què ha passat perquè els somnis d'ahir es converteixin en malson per a tanta gent?.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
