Els humanistes són dones i homes d’aquest segle, d’aquesta època. Reconeixen els antecedents de l’humanisme històric i s’inspiren en les aportacions de les diferents cultures, no només d’aquelles que en aquest moment ocupen un lloc central.
Els humanistes senten que la seva història és molt llarga i que el seu futur és encara més estès. Pensen en l’avenir i lluiten per superar la crisi general del present. Són optimistes, creuen en la llibertat i en el progrés social.
Els humanistes són internacionalistes, aspiren a una nació humana universal. Comprenen globalment el món en què viuen i actuen en el seu medi immediat. No desitgen un món uniforme sinó múltiple: múltiple en les ètnies, llengües i costums, múltiple en les localitats, les regions i les autonomies, múltiple en les idees i les aspiracions, múltiple en les creences, l’ateisme i la religiositat, múltiple en el treball, múltiple en la creativitat.
Els humanistes no volen amos, no volen dirigents ni caps, ni se senten representants ni caps de ningú. Els humanistes no volen un Estat centralitzat ni un Paraestat que el reemplaci. Els humanistes no volen exèrcits policials, ni bandes armades que els substitueixin.
Però, entre les aspiracions humanistes i les realitats del món d’avui, s’ha aixecat un mur. Ha arribat doncs, l’hora d’enderrocar-lo. Per fer-ho és necessària la unió de tots els humanistes del món.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada