Hasta ahora muchos hemos leido sobre las sanciones que hemos pedido a los Gobiernos de la Unión Europea y que no se han cumplido en los ultimos 10 años. Algunos gobiernos han ido hacia atras y han levantado sus sanciones.
Necesitamos el “ tour de force” final para persuadir a los gobiernos europeos que apoye las sanciones. TENEMOS SOLO HORAS PARA HACER ESTO. Las discusiones se estan llevan a cabo ahora. Van a finalizar un acuerdo el Viernes todos los Ministros de Asuntos Exteriores para reunirse el Lunes. Esta es la fecha final. Si no se llega a un acuerdo en esto, todo lo que ha pasado en Birmania, habra sido en vano
Por eso hemos lanzado esta “ acción e- mail y tambien en nuestra website para emailear al Gobierno de los Estados Europeos, para que aplique las sanciones. Si puedes por favor, mailear a todos tus amigos, conocidos, para que pasen esta información, tambien puedes colgar este link de tu website, bloq o mail
http://www.burmacampaign.org.uk/eu_sanctions.html
Hay tres cosas que puedes hacer para ayudar a la campaña BIRMANIA POR LA PAZ:
Primero haz llegar este mensaje al maximo de personas que puedas mañana por la mañana, y trasladalo a todas las lenguas que consideres necesario para favorecer la comunicación
Segundo es un comentario reciente sobre HOLANDA acerca de las sanciones, y el tercero es recordar a UE su promesa de no apoyar a un regimen que hace uso de la violencia
Pon toda tu energia en esto.
Necesitamos algunas horas de tu sueño para Birmania
Informe para los Media de Birmania por la Paz, realizado por Burma Campaign UK
Para su inmediata publicación a partir del 10 Octobre 2007
¿Va la Unión Europea a levantar la voz, y decretar sanciones contra Birmania? ¿Va la Unión Europea a dar la luz verde a un regimen que continua abusando del pueblo ?
Birmania por la Paz, como miembro de Burma Campaign UK hace un llamamiento hoy a la Unión Europea a movilizarse, imponer sanciones economicas contra la brutal dictadura birmana. Las negociaciones han durado semanas pero no se han anunciado nuevas sanciones. Birmania por la Paz y Burma Campaign UK ha lanzado una gran acción de email en la website donde las personas pueden mailear a los gobiernos de la UNION EUROPEA, y pedirle que tomen acción inmediata http://www.burmacampaign.org.uk/eu_sanctions.html
La Unión Europea no se atreve a aplicar sanciones duras contra un regimen que hace uso de la violencia, hasta ahora los hemos visto deliverar ,² dice Mark Farmaner, Director Activo de Burma Campaign UK. ³ Solo podemos asumir que alguno de los gobiernos de la UE van a volver atras en sus palabras, y bloquear las acciones que se preveen por parte de la UE. Si la UE falta a la palabra que ha dado al pueblo de Birmania, su credibilidad va a verse seriamente dañada.² El movimiento por la democracía en Birmania esta haciendo un llamamiento para aplicar sanciones economicas, incluyendo parar absolutamente las inversiones en Birmania, una fuente de importaciones de madera, gemas, metales y muchas transacciones financieras La Unión Europea esta protegiendo a los generales de Birmania de las sanciones que les corresponde, y no tiene el coraje de decirlo claramente.
Dice Mark Farmaner. Los miembros de la UE deben de tener una politica comun respecto a Birmania. En teoria podria ser muy efectiva si los 27 miembros de la UE trabajasen juntos para impulsar las reformas democraticas en Birmania. De hecho tenemos estamos en el minimo comun denominador, hemos dado una respuesta vergonzosa que no ha tenido el más minimo impacto en el regimen Como los 27 miembros tienen que estar de acuerdo en las acciones, si una no esta de acuerdo, no pasa absolutamente nada La Unión Europea esta dividida respecto a como tratar el asunto de Birmania.
Esta división forma parte de la estrategia de las inversores europeos en Birmania. Una politica gradual de presión creciente seria lo deseable siempre, para que se diese un cambio positivo en Birmania, pero las politicas no se aplican, y los Estados Europeos no se ponen de acuerdo. Los paises más activos y favorables en incrementar su presión en varios grados son : Gran Bretaña, la Republica Checa, Holanda, Irlanda y Dinamarca. Pero hay un grupo de paises que se han manifestado contrarios a incrementar la presión, e incluso sugieren reducir las medidas existentes en la Unión Europea. Estos paises son Francia, Alemania, Austra, España y Polonia. Esto se conoce como tomar partido en las politicas de la UE, en este momento estamos intentando negociar con estos paises para que no se opongan.
España es por tanto uno de los paises que puede oponerse si no presionamos suficientemente. Necesitamos que nuestro Presidente siga el ejemplo del Primer Ministro Gordon Brown que ha sugerido fuertes sanciones europeas
Para más información contacta a
Concha Pinós
Directora
Birmania por la Paz
Mobil 639419772
birmaniaporlapaz@yahoo.es
Suscribete a nuestra campaña e-mail y recibe las ultimas noticias de BIRMANIA POR LA PAZ Y Burma Campaign UK automaticamente
Solo un mail birmaniaporlapaz@yahoo.es
http://birmaniaporlapaz.blogspot.com
Birmania por la Paz es una organización hermanada a The Burma Campaign UK
dijous, 11 d’octubre del 2007
dimecres, 3 d’octubre del 2007
Imatges de l'acte del dia mundial per la No Violència
Dia 2/10/2007 a Barcelona:
Més imatges d'altres llocs: http://www.silo.ws/noviolencia.php?lang=esp&secc=manifes
Més imatges d'altres llocs: http://www.silo.ws/noviolencia.php?lang=esp&secc=manifesdijous, 27 de setembre del 2007
La Internacional Humanista expresa solidaridad con la protesta no violenta en Birmania
La Internacional Humanista observa con gran preocupación la situación que se esta desarrollando en Birmania. El régimen militar que ha aplastados todos los derechos humanos de la población desde que se impuso ilegítimamente en el poder desde 1962, lleva oprimiendo las manifestaciones pacíficas en todo el país, disparando y arrestando a los monjes y prometiendo “medidas extremas”.
Ya es hora de que el mando Militar ceda el poder y ponga en marcha un proceso para transferir el poder a un gobierno democrático.
Apoyamos totalmente las acciones de los monjes, monjas y otros ciudadanos de Birmania quienes utilizan la lucha No Violenta para producir un cambio social: la forma de protesta de mayor ética y moral posible.
Exigimos al gobierno de Birmania las siguientes acciones inmediatas:
-Detener la represión violenta de las manifestaciones pacifistas en las calles de Birmania.
-Publicar un plan de restauración del proceso democrático en el menor tiempo posible.
-La liberación de presos políticos, en especial de la líder pro-democrática Aun Sang Suu Kyi quien se encuentra arrestada en su domicilio desde hace años y que fue trasladada recientemente a una prisión de alta seguridad.
Internacionalmente llamamos a:
-Las Naciones Unidas para que tome todas las medidas posibles presionando al régimen militar en Birmania con el objetivo de que ceda el poder a la población.
-Especialmente a Los gobiernos de China y Rusia, para que dejen de apoyar implícitamente al régimen birmano frenando en el consejo de seguridad de la ONU las resoluciones contra el régimen militar de Birmania, poniendo sus propios intereses económicos y políticos por encima de la población oprimida de Birmania.
El próximo 2 de Octubre se celebrará el Día Internacional de la No-Violencia que fue adoptado por la Asamblea General de las Naciones Unidas a principios de año. En esta oportunidad queremos proclamar los ejemplos históricos de Mahatma Gandhi, Martin Luther King y también el ejemplo presente de Mario Rodriguez Cobos, Silo. Promoviendo así la No- Violencia como la única forma coherente de lograr un verdadero cambio social que elimine la violencia de la sociedad humana en todas las formas en que se expresa.
*Campaña por los Derechos Humanos y la Democracia en Birmania:
http://www.burmacampaign.org.uk/index.php
Ya es hora de que el mando Militar ceda el poder y ponga en marcha un proceso para transferir el poder a un gobierno democrático.
Apoyamos totalmente las acciones de los monjes, monjas y otros ciudadanos de Birmania quienes utilizan la lucha No Violenta para producir un cambio social: la forma de protesta de mayor ética y moral posible.
Exigimos al gobierno de Birmania las siguientes acciones inmediatas:
-Detener la represión violenta de las manifestaciones pacifistas en las calles de Birmania.
-Publicar un plan de restauración del proceso democrático en el menor tiempo posible.
-La liberación de presos políticos, en especial de la líder pro-democrática Aun Sang Suu Kyi quien se encuentra arrestada en su domicilio desde hace años y que fue trasladada recientemente a una prisión de alta seguridad.
Internacionalmente llamamos a:
-Las Naciones Unidas para que tome todas las medidas posibles presionando al régimen militar en Birmania con el objetivo de que ceda el poder a la población.
-Especialmente a Los gobiernos de China y Rusia, para que dejen de apoyar implícitamente al régimen birmano frenando en el consejo de seguridad de la ONU las resoluciones contra el régimen militar de Birmania, poniendo sus propios intereses económicos y políticos por encima de la población oprimida de Birmania.
El próximo 2 de Octubre se celebrará el Día Internacional de la No-Violencia que fue adoptado por la Asamblea General de las Naciones Unidas a principios de año. En esta oportunidad queremos proclamar los ejemplos históricos de Mahatma Gandhi, Martin Luther King y también el ejemplo presente de Mario Rodriguez Cobos, Silo. Promoviendo así la No- Violencia como la única forma coherente de lograr un verdadero cambio social que elimine la violencia de la sociedad humana en todas las formas en que se expresa.
*Campaña por los Derechos Humanos y la Democracia en Birmania:
http://www.burmacampaign.org.uk/index.php
divendres, 21 de setembre del 2007
Com participar a la campanya Evo Morales Premi Nobel de la Pau 2007?
Evieu el vostre misatge a: solidaridad@evonobel2007.org
1) Individuals: nom i cognoms, professió o càrrec que ocupa a la institució que pertany, ciutat i país.
2) Organitzacions o Institucions: Nom complet de l'Organització o Institució, ciutat i país.
Tot el llistat de signatures d'adhesions seràn publicades periòdicament en la web: http://www.evonobel2007.org/
1) Individuals: nom i cognoms, professió o càrrec que ocupa a la institució que pertany, ciutat i país.
2) Organitzacions o Institucions: Nom complet de l'Organització o Institució, ciutat i país.
Tot el llistat de signatures d'adhesions seràn publicades periòdicament en la web: http://www.evonobel2007.org/
Suport del PH a la candidatura d’ Evo Morales Premi Nobel de la Pau
El Partit Humanista dóna suport la candidatura d’ Evo Morales Premi Nobel de la Pau 2007. Aquest és el missatge de suport enviat:
"La renúncia constitucional a la guerra com a via de resolució de conflictes, proposada per Evo Morals és un senyal i un exemple a seguir per altres governants en aquests temps perillosos que vivim.
El model neoliberal i altres fonamentalismes no tenen sortida, mentre que la discriminació i la pobresa de milions de persones fan palesa l'enorme hipocresia d'aquest món violent. No obstant això, en aquest paisatge de crisi apareixen senyals esperançadores.
Evo Morales és un senyal important per a tots els quals volem un món sense violència ni discriminació i sabem que el model actual necessita canviar des de la seva mateixa base."
"La renúncia constitucional a la guerra com a via de resolució de conflictes, proposada per Evo Morals és un senyal i un exemple a seguir per altres governants en aquests temps perillosos que vivim.
El model neoliberal i altres fonamentalismes no tenen sortida, mentre que la discriminació i la pobresa de milions de persones fan palesa l'enorme hipocresia d'aquest món violent. No obstant això, en aquest paisatge de crisi apareixen senyals esperançadores.
Evo Morales és un senyal important per a tots els quals volem un món sense violència ni discriminació i sabem que el model actual necessita canviar des de la seva mateixa base."
dissabte, 15 de setembre del 2007
2 de Octubre Día Internacional de la No Violencia
Declaración de la Asamblea General de las Naciones Unidas
"...Reafirmando la importancia universal del principio de la no violencia y con el deseo de asegurar una cultura de paz, tolerancia, entendimiento y no violencia,
1. Decide observar el Día Internacional de la No Violencia el 2 de octubre de cada año, con efecto a partir del sexagésimo segundo período de sesiones y guiada por la Carta de las Naciones Unidas, y que ese Día Internacional se señale a la atención de todas las personas para su celebración y observancia en esa fecha..."
"...Reafirmando la importancia universal del principio de la no violencia y con el deseo de asegurar una cultura de paz, tolerancia, entendimiento y no violencia,
1. Decide observar el Día Internacional de la No Violencia el 2 de octubre de cada año, con efecto a partir del sexagésimo segundo período de sesiones y guiada por la Carta de las Naciones Unidas, y que ese Día Internacional se señale a la atención de todas las personas para su celebración y observancia en esa fecha..."
Els Líders de la No Violència
La no-violència sol comprendre tant el sistema determinat de conceptes morals que neguen la violència, com el moviment de masses encapçalat pel Mahatma Gandhi que es va desenvolupar a l'Índia la primera part del segle XX, així com la lluita pels drets civils dels negres en els EE.UU. sota la direcció de M. L. King i l'activitat desenvolupada per Kwame Nkrumah a Ghana. Poden esmentar-se també les intervencions civils d'A. Solzhenitsin, A. Sakharov, S. Kovalev, i altres famosos dissidents, contra el totalitarisme soviètic.
La idea de la no-violència està exposada a la Bíblia i en escrits d'altres religions, en la crida "no matis". Aquesta idea va ser desenvolupada per molts pensadors i filòsofs; els escriptors russos Lleó Tolstoi i Fiodor Dostoievsky la van formular amb gran profunditat. La fórmula de Tolstoi que promulga la supremacia de l'amor i el "no ús de la violència davant la maldat", en altres paraules la impossibilitat de lluitar contra una maldat amb un altra, va adquirir ressonància mundial, engendrant una secta singular de "tolstoïstes".
El moviment de la no-violència desenvolupat per Gandhi va disposar el terreny perquè la Gran Bretanya renunciés a la seva supremacia a l'Índia, encara que el propi Gandhi va ser assassinat per un sicari.La lluita de M. L. King també va concloure sense triomfar. Va ser assassinat en el balcó del seu hotel a Memphis, quan donava suport a una protesta denunciant els sous baixos dels negres que recollien escombraries.
Malgrat tot, el concepte de la no-violència, incloses les formes no-violentes de protesta, segueixen vives i desenvolupant-se al món. Les intervencions diàries i massives de les capes baixes de treballadors, mítings i manifestacions de protesta, vagues, moviments femenins i estudiantils, manifestacions camperoles, edicions de fulls, volants i periòdics, intervencions per radi i T.V., tot això constitueix les formes de l'ètica i pràctica de la no-violència.
El Nou Humanisme desenvolupat per Silo des de la dècada del 60 fins a l'actualitat, s'esforça a minimitzar la violència fins al límit extrem, superar-la completament en perspectiva i encaminar tots els mètodes i formes de resoldre oposicions i conflictes sobre els raïls de la no-violència creadora.
Freqüentment s'ha homologat no-violència i pacifisme, quan en realitat aquest últim no és un mètode d'acció ni un estil de vida sinó una denúncia constant contra l'armamentisme.
De tot això es desprèn que la no-violència i la no-violència activa (1) consisteixen en un compromís personal, un estil de vida i una metodologia per al canvi social.
Són dos els pilars de la metodologia de la no-violència activa: la desobediència civil i la no participació.
-La Desobediència civil té la següent justificació ideològica i filosòfica: Si l'Estat imposa lleis que són violentes per la seva injustícia, discriminació, etc., i l'aplicació de tals lleis afecta negativament la gent perquè la transforma en agent o receptora d'injustícia i discriminació, llavors les persones tenen el dret i l'obligació moral de no complir amb les esmentades lleis. La desobediència civil i la no cooperació trenquen intencionalment la llei injusta i assumeixen les penalitzacions, per exemple l'empresonament, com una conseqüència digna de les seves accions.
-La No participació o el buit a la violència implica evitar intervenir en situacions violentes, la qual cosa normalment té un efecte econòmic negatiu per al transmissor de violència, i exposar públicament l'actitud moral d'ambdues parts.En els casos de Gandhi i M.L. King, l'interès estava posat en canviar lleis injustes i realitats socials, i només quan els avenços buscats no es podien aconseguir per negociacions i persuasió, es va utilitzar l'acció directa amb campanyes planificades. (Exemples de Gandhi i la Llei de la Sal i la Marxa de la Sal. Martín Luther King i les lleis estatals de segregació racial - Boicot als busos, assegudes, marxes, etc.)Podem veure en aquests grans precursors en la no-violència activa, i en molts altres, que van ser persones que també tenien un fort i vital sentiment espiritual i religiós. Això demostra que hi va haver nous sentiments de religiositat que van acompanyar els moments històrics de grans canvis. Són moments d'esperança en què es posa en marxa una gran Força Moral i canvia el paisatge humà.
(1) NO-VIOLÈNCIA ACTIVA: Estratègia de lluita del Nou Humanisme consistent en la denúncia sistemàtica de totes les formes de violència que exerceix el Sistema. També, tàctica de lluita aplicada a situacions puntuals en les quals es verifica qualsevol tipus de discriminació. (www.silo.ws)
La idea de la no-violència està exposada a la Bíblia i en escrits d'altres religions, en la crida "no matis". Aquesta idea va ser desenvolupada per molts pensadors i filòsofs; els escriptors russos Lleó Tolstoi i Fiodor Dostoievsky la van formular amb gran profunditat. La fórmula de Tolstoi que promulga la supremacia de l'amor i el "no ús de la violència davant la maldat", en altres paraules la impossibilitat de lluitar contra una maldat amb un altra, va adquirir ressonància mundial, engendrant una secta singular de "tolstoïstes".
El moviment de la no-violència desenvolupat per Gandhi va disposar el terreny perquè la Gran Bretanya renunciés a la seva supremacia a l'Índia, encara que el propi Gandhi va ser assassinat per un sicari.La lluita de M. L. King també va concloure sense triomfar. Va ser assassinat en el balcó del seu hotel a Memphis, quan donava suport a una protesta denunciant els sous baixos dels negres que recollien escombraries.
Malgrat tot, el concepte de la no-violència, incloses les formes no-violentes de protesta, segueixen vives i desenvolupant-se al món. Les intervencions diàries i massives de les capes baixes de treballadors, mítings i manifestacions de protesta, vagues, moviments femenins i estudiantils, manifestacions camperoles, edicions de fulls, volants i periòdics, intervencions per radi i T.V., tot això constitueix les formes de l'ètica i pràctica de la no-violència.
El Nou Humanisme desenvolupat per Silo des de la dècada del 60 fins a l'actualitat, s'esforça a minimitzar la violència fins al límit extrem, superar-la completament en perspectiva i encaminar tots els mètodes i formes de resoldre oposicions i conflictes sobre els raïls de la no-violència creadora.
Freqüentment s'ha homologat no-violència i pacifisme, quan en realitat aquest últim no és un mètode d'acció ni un estil de vida sinó una denúncia constant contra l'armamentisme.
De tot això es desprèn que la no-violència i la no-violència activa (1) consisteixen en un compromís personal, un estil de vida i una metodologia per al canvi social.
Són dos els pilars de la metodologia de la no-violència activa: la desobediència civil i la no participació.
-La Desobediència civil té la següent justificació ideològica i filosòfica: Si l'Estat imposa lleis que són violentes per la seva injustícia, discriminació, etc., i l'aplicació de tals lleis afecta negativament la gent perquè la transforma en agent o receptora d'injustícia i discriminació, llavors les persones tenen el dret i l'obligació moral de no complir amb les esmentades lleis. La desobediència civil i la no cooperació trenquen intencionalment la llei injusta i assumeixen les penalitzacions, per exemple l'empresonament, com una conseqüència digna de les seves accions.
-La No participació o el buit a la violència implica evitar intervenir en situacions violentes, la qual cosa normalment té un efecte econòmic negatiu per al transmissor de violència, i exposar públicament l'actitud moral d'ambdues parts.En els casos de Gandhi i M.L. King, l'interès estava posat en canviar lleis injustes i realitats socials, i només quan els avenços buscats no es podien aconseguir per negociacions i persuasió, es va utilitzar l'acció directa amb campanyes planificades. (Exemples de Gandhi i la Llei de la Sal i la Marxa de la Sal. Martín Luther King i les lleis estatals de segregació racial - Boicot als busos, assegudes, marxes, etc.)Podem veure en aquests grans precursors en la no-violència activa, i en molts altres, que van ser persones que també tenien un fort i vital sentiment espiritual i religiós. Això demostra que hi va haver nous sentiments de religiositat que van acompanyar els moments històrics de grans canvis. Són moments d'esperança en què es posa en marxa una gran Força Moral i canvia el paisatge humà.
(1) NO-VIOLÈNCIA ACTIVA: Estratègia de lluita del Nou Humanisme consistent en la denúncia sistemàtica de totes les formes de violència que exerceix el Sistema. També, tàctica de lluita aplicada a situacions puntuals en les quals es verifica qualsevol tipus de discriminació. (www.silo.ws)
dimecres, 5 de setembre del 2007
VALORACIÓ CONJUNTA
100 DÍES DE GOVERN
Acomplert el primer trimestre del nou govern municipal de Cubelles, el Partit Comunista del Poble de Catalunya i el Partit Humanista de Cubelles fem la següent valoració:
El dia 2 de Juliol es va aprovar al ple municipal de Cubelles la retribució de l'alcaldessa què es va establir en 52.220 € l'any, la qual cosa suposa un augment superior al 37% respecte al salari de l'alcalde anterior Josep Marcillas. A més, es va crear la figura d'un gerent què dirigirà l'Ajuntament i la seva retribució serà de 76.117 € anuals.
En un país on el salari mínim interprofessional està fixat en 570 € mensuals i on un salari mig no supera els 1.400 € mensuals, resulta abusiu, grotesc i dèspota que l'alcaldessa s'assigni un augment salarial superior al 37% quan a l'hora descarrega el seu treball en la figura d'un gerent també desproporcionadament retribuït.
Aquesta actuació (feta amb presses, aprofitant l'estiu i després d'un controvertit ple d'investidura), aporta una dada més a les sospites de l'opinió pública d'un municipi on més del 50% de la població es va abstenir d'anar a votar les passades eleccions.
Respecte als salaris dels càrrecs públics la nostra postura va en sentit invers. Pensem que aquests càrrecs els ha d'ocupar qui tingui una vocació social al marge de cap recompensa material. No creiem que la societat estigui en deute amb qui lliurement opta per realitzar aquesta funció pública.
Lamentem el mal que actuacions d'aquest tipus fan a la ciutadania i a la credibilitat d'altres formacions polítiques.
Partit Humanista de Cubelles
i Partit Comunista del Poble de Catalunya
Acomplert el primer trimestre del nou govern municipal de Cubelles, el Partit Comunista del Poble de Catalunya i el Partit Humanista de Cubelles fem la següent valoració:
El dia 2 de Juliol es va aprovar al ple municipal de Cubelles la retribució de l'alcaldessa què es va establir en 52.220 € l'any, la qual cosa suposa un augment superior al 37% respecte al salari de l'alcalde anterior Josep Marcillas. A més, es va crear la figura d'un gerent què dirigirà l'Ajuntament i la seva retribució serà de 76.117 € anuals.
En un país on el salari mínim interprofessional està fixat en 570 € mensuals i on un salari mig no supera els 1.400 € mensuals, resulta abusiu, grotesc i dèspota que l'alcaldessa s'assigni un augment salarial superior al 37% quan a l'hora descarrega el seu treball en la figura d'un gerent també desproporcionadament retribuït.
Aquesta actuació (feta amb presses, aprofitant l'estiu i després d'un controvertit ple d'investidura), aporta una dada més a les sospites de l'opinió pública d'un municipi on més del 50% de la població es va abstenir d'anar a votar les passades eleccions.
Respecte als salaris dels càrrecs públics la nostra postura va en sentit invers. Pensem que aquests càrrecs els ha d'ocupar qui tingui una vocació social al marge de cap recompensa material. No creiem que la societat estigui en deute amb qui lliurement opta per realitzar aquesta funció pública.
Lamentem el mal que actuacions d'aquest tipus fan a la ciutadania i a la credibilitat d'altres formacions polítiques.
Partit Humanista de Cubelles
i Partit Comunista del Poble de Catalunya
dimarts, 4 de setembre del 2007
REPRESSIÓ POLICIAL A XILE
El passat 29 d'Agost es va celebrar la Jornada Nacional de Mobilització Social i Sindical convocada per la Central Unitària de Treballadors. Es van produir gairebé 700 detencions i hi va haver més d'una trentena de ferits en una jornada de protestes durant la qual les formes de repressió van repetir imatges dels mètodes violents i desproporcionats que utilitzaven els carrabiners durant la dictadura pinochetista.
El Partit Humanista de Catalunya, es fa ressò de la campanya engegada pel Partit Humanista a una vintena de països i que consisteix en l'enviament de cartes de protesta a institucions xilenes.
Carta al Consolat de Xile a Barcelona.
En nom del Partit Humanista de Catalunya vull fer palès la nostra condemna a la conducta repressiva de les forces policials del seu país i a les agressions injustificades de les què han estat objecte centenars de persones a una manifestació convocada ahir, amb tot dret, per la Central Unitària de Treballadors. Entre ells es trobaven molts amics, incloent en Tomás Hirsch, portaveu de l'Humanisme a Llatinoamèrica i candidat a president en les últimes eleccions Xilenes, i militants de diferents forces d'esquerra, treballadors, estudiants i altres, que van resistir amb dignitat els gasos, els cops de la policia i l'assetjament dels seus cavalls.
Demano faci arribar aquesta protesta al seu Govern, juntament amb la nostra preocupació per la legitimitat d'un govern capaç de tractar així a la seva gent. Reclamem una investigació exhaustiva, assumpció de responsabilitats i reparació als agredits.
Els testimonis que ens arriben evidencien que no es tracta d'una acció aïllada, sinó d'una preocupant política repressiva en el marc social (contrapunt d'una política descaradament neoliberal que asfixia el futur dels treballadors i de tants ciutadans).
Sabem que molts dels qui avui ocupen posicions de responsabilitat a Xile van sofrir en altres temps la repressió d'una dictadura i van somiar amb la llibertat. Ells han encarnat esperances de canvi per a molts i els estan defraudant. Què ha passat perquè els somnis d'ahir es converteixin en malson per a tanta gent?.
diumenge, 12 d’agost del 2007
ABSENTISMO SOCIAL Y DESCREDITO POLÍTICO
Más del 50% de la población de Cubelles se abstuvo de ir a votar en las pasadas elecciones. El absentismo social creciente en los procesos electorales y la desconfianza general reinante hacia toda la política son evidencias claras de una democracia enferma. Algo ante lo que tenemos que reaccionar.
Para ello hay que cambiar radicalmente los principios del ejercicio político a través de una concepción diferente de los cargos públicos y a través de la aplicación de especiales medidas de control. Los políticos, hoy en día son un grupo social de riesgo, habida cuenta de los numerosos casos de corrupción.
Lamentablemente son muchos los que carecen de una vocación real cuando optan por dedicarse a la política. Esta situación es una verdadera lacra y debería ser motivo de alarma. Entre otras cosas una democracia no puede soportar una postergación de 4 años de los asuntos sociales, siendo mucho lo que se puede hacer en este tiempo si se practica una democracia real.
Aunque no se trata de la única actuación nos parece básico comenzar por la renuncia explicita al enriquecimiento de aquellos que quieran desempeñar una función de gobierno. Estamos convencidos de que hay muchísima gente que aceptaría encantada esta condición. Y dado el caso de que alguien considere que la sociedad debe compensarle el no dedicarse a ser empresario por causa de ser político, en tal caso, la respuesta es simple, sea usted empresario siendo ese su objetivo y no venga a entorpecer donde no toca.
Para ello hay que cambiar radicalmente los principios del ejercicio político a través de una concepción diferente de los cargos públicos y a través de la aplicación de especiales medidas de control. Los políticos, hoy en día son un grupo social de riesgo, habida cuenta de los numerosos casos de corrupción.
Lamentablemente son muchos los que carecen de una vocación real cuando optan por dedicarse a la política. Esta situación es una verdadera lacra y debería ser motivo de alarma. Entre otras cosas una democracia no puede soportar una postergación de 4 años de los asuntos sociales, siendo mucho lo que se puede hacer en este tiempo si se practica una democracia real.
Aunque no se trata de la única actuación nos parece básico comenzar por la renuncia explicita al enriquecimiento de aquellos que quieran desempeñar una función de gobierno. Estamos convencidos de que hay muchísima gente que aceptaría encantada esta condición. Y dado el caso de que alguien considere que la sociedad debe compensarle el no dedicarse a ser empresario por causa de ser político, en tal caso, la respuesta es simple, sea usted empresario siendo ese su objetivo y no venga a entorpecer donde no toca.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
